vendredi 9 juin 2017

paradoxes del cop d'urnas català

L'Urnazo, com els Espanyols ràpidament nomenaràn els cop d'urnas portat a la unitat de les Espanyas, és una rara col·lecció de paradoxes que pot pertorbar els partidaris d'opcions binàries.
 
Els independentistes, que recentment va lluitar més aviat per al referèndum que volen 80% dels habitants de Catalunya (Castellans i Gallecs inclosos), que per a la secessió que van rebutjar la majoria dels enquestats, requereixen una victòria indiscutible i creïble, per tant amb un bon nivell de participació de anti-independentistes, no un plebiscit a l'africà. Però les últimes enquestes mostren que la participació de tot l'electorat asseguraria la victòria del No a l'independència.
 
Els unionistes requereixen la victòria del No, mentre no volen participar en el referèndum si no està autoritzat per l'estat espanyol. No obstant, les últimes enquestes mostren que una prohibició del referèndum per l'Estat central enfortirien les queixes dels Catalans i per tant dues de cada tres votarian (si tenen la possibilitat material) Si per a la secessió.
 
Els sindicats a Catalunya, encara potent, són esquinçada entre els funcionaris catalans que demanen que es protegiran de la justícia espanyola per la seva participació en l'organització material del referèndum desitjat per la immensa majoria dels Catalans sindicalistes inclosos, i els grans sindicats centrals espanyols que es neguen a perdre la regió que proporciona un quart o un terç de la seva base i del seu poder sindical.
 
Els partits d'esquerres, més o menys aritmèticament majoritari a Catalunya segons la tipologia dreta-esquerra (localment marginada per la dialèctica independentisme-unionisme), es debaten entre el seu suport a l'unitarisme defensat per la dreta al poder a Espanya i el separatisme defensat per la no-esquerra al poder a Catalunya.
 
L'alcalde de Barcelona, egèria de la globalització obligada a governar una capital europea cosmopolita contra els seus punts de vista anarquistes, dubta entre els desitjos de la majoria dels Catalans que volen el referèndum i la voluntat de la majoria dels Catalans que volen romandre Espanyols. Autèntica Catalana cert, ella ha sabut conservar fins ara la seva pretensió de neutralitat quan es sap que la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona és esencial per a l'organització d'un veritable referèndum, i que la participació del seu partit és fonamental per a la mobilització de l'electorat.
 
Per tal de limitar aquesta reflexió al volum d'un article, terminarem aquí les paradoxes del cop d'urnas català, sense estudiar les contradiccions del govern espanyol ja que fins i tot una tesi doctoral de filosofia no seria suficient per l'explorar.
 
Fora de Catalunya però, es pot també esmentar la paradoxa que es presenta als defensors de la llibertat i als militants contra el estatisme totalitari globalitzador, molts dels quals suportaràn la creació d'un nou estat atlantiste i uniopeiste que ja inculca activament la russofóbia als seus futurs diplomàtics.
 
Finalment tots invocan la democràcia, alguns realment la volen, pocs actors institucionals tenen un interès en que prevalgui, i tots la temen. Per als que volen absolutament poder triar entre un bo i un dolent, es pot recomanar que meditin sobre la filosofia de Voltaire segons Beatrice Hall: "estic en desacord amb les seves idees però lluitaré per que pugui expressar-los". Aquesta és també la filosofia que practiquen Forcadell i Puigdemont.

Aucun commentaire:

ces mercenaires français rappelés du Levant

La presse française diffuse depuis quelques semaines une campagne de communication criminelle. La profusion et la simultanéité de la paru...